.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«perdona als altres el mal que t’han fet»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de Jesús fill de Sira

És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se.
El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis.
L’home que s’irrita contra un altre home, com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i ara s’atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte l’ofensa rebuda.

Sir 27,30-28,7

Salm Responsorial

R. El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.

Beneeix el Senyor, ànima meva, 
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva, 
no t’oblidis dels seus favors.  R

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia; 

rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R

No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi; 
no ens castiga els pecats com mereixeríem, 
no ens paga com deuria les nostres culpes.  R

El seu amor als fidels és tan immens 
com la distància del cel a la terra; 
llença les nostres culpes lluny de nosaltres 
com l’Orient és lluny de l’Occident. R

Sl 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

Rm 14,7-9

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.» Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n’ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

Mt 18,21-35

"Hem de perdonar el germà setanta vegades set"

El llibre del Siràcida és obra del fill de Sira que als s. III-II a.C. estudià la Llei, els Profetes i els Escrits, obrint una Acadèmia a Jerusalem.
Dedica la 5a part del llibre (24,1-33,18) a reflexionar sobre les males intencions, la ira i la venjança. El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet i Déu et perdonarà.
La carta als Romans dedica la secció (14,1-15,13) a insistir en què els forts en la fe han d’acollir amb especial caritat els qui són febles en la fe.
Motiu? Tant si vivim com si morim, som del Senyor: a qui cadascú haurà de donar compte de si mateix (v. 12).
Pensant ser molt generós, Pere pregunta: Quantes vegades hauré de perdonar el meu germà? Set vegades?
Jesús corregeix el plantejament de Pere: No et dic «set vegades» sinó «setanta vegades set!» (=sempre!).
«Per això»: l’inici de la paràbola indica la connexió entre el principi teològic del perdonar «sempre» el germà amb la immensitat del perdó de Déu.
Un que li devia deu mil «talents»: 1 talent equivalia a uns 6.000 denaris, i 1 denari era el sou d’1 jornada.
Desproporció del qui, rebut el perdó de deu mil «talents», es nega a perdonar el qui li deu uns cent «denaris».
Perdoneu les nostres culpes «així com» nosaltres perdonem: no demanem a Déu que ens perdoni només amb la mesura del nostre perdó als germans. L’«així com» marca el deure de créixer en el perdó, en la línia del «Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial».

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES